Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea relativa a les clàusules sòl
En els darrers dies les clàusules sòl estan de nou en boca de tothom.
El 9 de maig de 2013 el Tribunal Suprem va resoldre la nul·litat, en determinades circumstàncies, de les clàusules sòl incloses als préstecs hipotecaris.
Tot i que la decisió del Tribunal Suprem no era genèrica, es van contagiar els efectes de la nul·litat a la pràctica totalitat dels préstecs hipotecaris signats per consumidors. Inicialment va sorgir el dubte sobre la retroactivitat de la decisió del Tribunal Suprem, és a dir sobre la possibilitat de reclamar allò pagat de més amb anterioritat a la Sentència del Tribunal Suprem. I és que el Tribunal Suprem va incloure a la sentència, de forma sorpresiva, una reflexió sobre la irretroactivitat del seu veredicte, és a dir que semblava negar la possibilitat de reclamar allò pagat de més en aplicació de la clàusula sòl abans de maig de 2013.
No obstant, inicialment, i seguint amb rigor la teoria jurídica, la majoria de Jutjats i Audiències Provincials de l’estat, es van decantar per estimar que sí era possible la plena retroactivitat de la reclamació.
Però, posteriorment, en una resolució jurídicament sorprenent, el Tribunal Suprem va deixar clar que no es podia reclamar allò pagat de més amb anterioritat al 9 de maig de 2013, data de la seva sentència.
De fet, el raonament del Tribunal Suprem era tan poc jurídic, que fonamentava la negativa a poder reclamar allò pagat de més abans del mes de maig de 2013, en el fet que es podria causar un desgavell econòmic pels perjudicis que podrien haver de suportar els bancs si havien de fer front a l’import de totes les reclamacions.
La resolució va causar un fort rebuig entre els operadors jurídics, de tal manera que la qüestió va arribar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, que finalment ha determinat que no es pot limitar la retroactivitat de la nul·litat de la clàusula sòl, i, per tant, es pot reclamar tot allò pagat de més sense límit temporal.
Poden sorgir nous dubtes
Amb tot, els efectes de la sentència del Tribunal de Justícia encara genera dubtes perquè no se sap quina serà l’actuació de les entitats bancàries, tot i que presumiblement imposaran als consumidors l’obligació de recórrer a la via judicial.
Així mateix, es generen alguns dubtes, com ara ¿què passarà amb aquells qui ja han presentat una demanda contra el banc, i aquest procediment ha finalitzat ja sigui per acord o per sentència judicial? ¿Podràn reclamar o s’entendrà que ja no poden fer-ho?
Semblaria que la resposta senzilla seria que si han iniciat ja un procediment contra el banc, o bé han signat algun acord de renuncia d’accions amb l’entitat bancària, ja no podrien reclamar cap altre import.
Tanmateix, no es pot renunciar a un dret que no es té, i el cert és que fins que el TJUE va dictar la seva sentència, era clar que la retroactivitat era limitada, per imposició del Tribunal Suprem. Sens dubte, aquestes qüestions imposaran l’obligació d’analitzar cada document signat i valorar les possibilitats d’èxit.
Així mateix, ¿què passa amb aquells a qui l’entitat va anul·lar voluntàriament la clàusula sòl (BBVA, Santander o La Caixa, per exemple) però mai han fet cap tipus de reclamació?
En aquest supòsit, al contrari, sembla fàcil pensar que a priori podran reclamar lliurement allò que van pagar mentre es va aplicar la clàusula sòl.
En un i altre cas, des de Somadvocats, tenim experiència en reclamacions contra entitats bancàries, i podem fer una valoració aproximada de l’import a reclamar, per tal que vostè, si hi està interessat, conegui l’import que ha pagat de més mentre ha existit la clàusula sòl i valori l’interès de recòrrer als Jutjats.
Deixeu un comentari