Novetats en relació a la reclamació per clàusula sòl

Després del nostre article sobre la reclamació prèvia de clàusula sòl, l’actualitat jurídica ens obliga a seguir parlant de les clàusules sòl, i és que el Real Decret Llei 1/17, publicat el 21 de gener de 2017, i amb efectes des del mateix dia, ha canviat les regles del joc del que, fins ara, venia essent la forma d’actuar.

En contra del que opina molta gent, la problemàtica jurídica amb les clàusules sòl no va iniciar-se el desembre de 2016, amb la famosa sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, de la que s’han fet tant ressò els mitjans de comunicació, sinó que va iniciar-se amb una Sentència del Tribunal Suprem de data 9 de maig de 2013.

Ja des d’aquella data els advocats que conformem Som Advocats hem estat defensant els interessos dels clients bancaris en supòsits de clàusules sòl i obtenint sentències satisfactòries pels nostres clients. En opinió de Som Advocats la norma legal implica un pas enrera envers les garanties dels consumidors, i suposa donar més poder de decisió a les entitats bancàries en un conflicte que s’han esforçat en crear.

Fins la data en què es va publicar el Real Decret Llei, des de Som Advocats actuàvem fent sempre una reclamació prèvia als bancs, abans d’interposar la demanda. Les entitats solien respondre oferint propostes tals com eliminar la clàusula sòl amb efectes cap al futur, però no solien acceptar el pagament de cap import. La resposta de l’entitat era totalment insatisfactòria, i judicialment s’obtenia no només la devolució dels diners, sinó que, a més, els bancs eren obligats a pagar totes o quasi totes les despeses d’advocat o procurador. Per tant, interposar la demanda era una tranquil·litat pel client bancari perquè recuperava els diners, i, a més, recuperava totes o quasi totes les despeses suportades.

El Real Decret Llei imposa un sistema de reclamació prèvia obligatòria per evitar, diu, el col·lapse dels Jutjats. Tanmateix, com hem dit, Som Advocats ja presentava, sempre, aquella reclamació prèvia a la demanda judicial, i la resposta de les entitats no era la devolució dels diners. Per tant, la hipotètica situació de col·lapse dels Jutjats hauria estat creada per les pròpies entitats bancàries, qui es negaven a retornar els diners de forma extrajudicial, tot i que sabien que els Jutjats els acabarien condemnant a fer-ho. La norma legal també altera la imposició de costes (pagament dels honoraris d’advocat i procurador contraris en processos judicials), de tal manera que si es recórrer a la via judicial ja no és tan evident que siguin a càrrec de l’entitat. A més, amb la norma dictada pel Govern, l’entitat bancària pot decidir retornar els diners però també pot optar per una “medida compensatoria distinta a la devolución del efectivo”, en paraules literals del Real Decret Llei 1/17.

Diferents posicions de les entitats.

Des de Som Advocats ja hem presentat les primeres reclamacions extrajudicials, i hem mantingut algunes reunions amb els directors d’algunes oficines bancàries. Així, per exemple, sembla que Bankia es decantarà per la devolució dels diners. Per la seva banda, Banc Sabadell optarà per reduir el diferencial, fins el punt que comporti la compensació dels imports pagats de més, i en cap cas retornarà els diners pagats a no sé que un Jutjat els condemni en aquest sentit. Per tant, abocarà als seus clients a una demanda judicial si el que volen és recuperar els diners pagats indegudament en aplicació de la clàusula sòl. Per la seva banda, el BBVA sembla que analitzarà cas per cas i proposarà una solució adaptada a cada client. Tot plegat, i malgrat que som coneixedors que les oficines estan oferint formularis per reclamar els imports pagats de més, cal no oblidar que el Real Decret Llei parteix de la premissa que les clàusules sòl són vàlides, i només són nul·les quan no hi ha hagut una informació correcta de l’entitat bancària. Això fa que en el transcurs de la reclamació extrajudicial, seran les pròpies entitats les que decidiran si una determinada clàusula sòl és nul·la o no.

La necessitat de recórrer a un bon assessorament.

Sigui quina sigui la resposta del banc, des de Som Advocats us encoratgem a buscar assessorament professional, perquè malgrat que la resposta de l’entitat bancària pugui ser negativa, fins el moment actual els Jutjats han resolt SEMPRE a favor del client bancari i en contra de l’entitat, afirmant que les clàusules sòl analitzades individualment són nul·les. El mateix venia passant amb les participacions preferents: les entitats bancàries van instrumentar un sistema de reclamacions extrajudicials, i a algunes persones els retornaven els diners i a d’altres no. Si a qui no li retornaven anava als Jutjats, majoritàriament, s’imposava al banc l’obligació de retornar els imports corresponents. De la mateixa manera, des de Som Advocats us invitem també a assessorar-vos a l’hora d’acceptar algun acord extrajudicial, per confirmar que allò que l’entitat us proposa és el que correspon.