SEPARACIONS I DIVORCIS

Des de fa més de 15 anys tramitem divorcis i separacions com advocats en exercici a Girona.

Supervisem el procediment no només des de la vessant tradicional en la que tothom pensa: custòdia dels fills comuns, ús del domicili, repartiment dels béns, aliments i pensions… sinó també les conseqüències tributàries, que sempre s’han de tenir en compte.

La diferència entre divorci i separació consisteix en què en el divorci, el trencament del matrimoni és definitiu, mentre que en la separació, es confia en la reconciliació futura, pel que el matrimoni segueix existint.

Un Conveni no és més que un pacte entre dues persones que estaven casades o eren parella de fet.

Jurídicament, un matrimoni o una unió entre persones s’assimila a un contracte, pel que després del divorci o separació, s’han de regular les relacions entre ambdues persones: fills, béns comuns, etc.

Fins i tot si no hi ha res en comú entre les persones, cal signar un Conveni Regulador.

La guarda i custòdia compartida significa que després del divorci o separació, els fills comuns comparteixen equitativament la companyia dels progenitors, ja sigui per setmanes alternes o qualsevol altre repartiment que sigui pertinent.

L’atribució de la guarda exclusiva a un dels pares significa que habitualment els fills estaran amb un dels dos, si bé l’altre progenitor tindrà el dret i el deure de veure’ls amb una regularitat que es determinarà en cada cas en funció de diversos factors.

L’aplicació de la guarda i custòdia compartida o la guarda exclusiva dependrà de cada cas i de múltiples factors, si bé hi ha una tendència a preferir la guarda i custòdia compartida.

Sempre cal analitzar cas per cas, però podriem marcar dues grans línies:

Si s’atribueix la custòdia a un dels cònjuges, el més probable és que aquest, també, es quedi l’ús del domicili: perquè es dona especial protecció als fills.

Si la custòdia és compartida, es dona prioritat al cònjuge que té més necessitat.

La quantitat de la pensió d’aliments depèn de la necessitat del fill, i de les possibilitats del progenitor que ha de pagar.

S’haurà d’examinar cas per cas quin és l’import adequat en funció de totes les circumstàncies.

Un cònjuge pot haver de pagar a l’altre en determinades circumstàncies:

La Llei preveu la prestació compensatòria i la compensació per raó de treball.

Els supòsits que donen lloc a una i altre són diferents.

Així, la prestació compensatòria té per finalitat compensar el desequilibri del cònjuge perjudicat econòmicament per la ruptura (art. 233-14 de la Llei 25/10).

Per la seva banda, la compensació per raó de treball té per finalitat compensar el cònjuge que ha treballat per l’habitatge familiar substancialment més que l’altre, o bé que ha treballat per l’altre sense retribució o amb un retribució insuficient (art. 235.2 Llei 25/10).

Haurem d’examinar cas per cas si concorren les circumstàncies per alguna de les dues.

El procediment dependrà de si és un divorci o separació de mutu acord o contenciós.

Si és un divorci o separació de mutu acord significa que ambdues parts han arribat a un pacte, pel que es deixa constància dels pactes assolits i es presenta el Conveni Regulador al Jutjat. Passat un temps, que dependrà del Jutjat, s’obté el divorci o separació.

Si es tracta d’un divorci o separació contenciós, cal posar una demanda judicial i fer un judici, on es discutirà tot allò en què no s’estigui d’acord.

Si hi ha acord, i no hi ha fills comuns, o bé aquests són majors d’edat, també es podrà fer el divorci notarial.

SOM ADVOCATS

GIRONA

Girona, Gran Via Jaume I 29, 4t 3ª

972.903.620

info@somadvocats.com

SOM ADVOCATS

CASSÀ DE LA SELVA

Cassà de la Selva, Carretera Provincial 112, Bx

972.464.400

moline@molineadvocats.org