La Sentència del Tribunal Suprem d’11 d’abril de 2018, va suposar un canvi radical de criteri respecte el que s’havia vingut entenent fins aquell moment.

Certament el supòsit de fet al que feia referència la Sentència era peculiar: hi constava l’acord manuscrit dels consumidors, el seu reconeixement exprés de les conseqüències de pactar les noves condicions, i un llarg etcètera que permetia el canvi de criteri del Tribunal Suprem.

Com que l’acord era singular i molt allunyat del que els bans havien vingut imposant als clients, es tenia l’esperança que l’opinió del Tribunal Suprem no s’imposés a la resta de Jutjats.

Essencialment Banc Sabadell i Banc Popular eren les entitats que més acords havien signat amb els clients, molt sovint oferint l’acord al client bancari com una possibilitat excepcional i en atenció a una suposada consideració especial. Evidentment el client bancari concorria al Banc sense assessorament legal, i es refiava de les explicacions dels empleats del banc.

Aquests acords no reunien cap de les circumstàncies que va tenir en compte el Tribunal Suprem a la Sentència que hem fet esment, així que aquí a Girona el Jutjat exclusiu de clàusules sòl seguia mantenint que els acords eren nuls.

No obstant, l’Audència Provincial de Girona ha dictat, des de mitjans de desembre de l’any passat, alguna resolució que segueix el criteri del Tribuna Suprem, i considera vàlids els acords privats entre el client bancari i l’entitat de crèdit.

Després que diversos Tribunals qüestionessin la decisió del Tribunal Suprem, i preguntéssin al Tribunal de Justícia de la Unió Europea si la decisió era conforme amb la legislació europea, l’informe de la Comissió, previ i necessari, considera els acords nuls.

Fins ara, els assumptes similars en què la Comissió ha emès un informe, aquest ha estat seguit pel Tribunal Europeu, el que deixa entreveure una nova crida d’atenció a l’alta instància judicial de l’estat.

De fet cal recordar que ja el Tribunal Suprem havia limitat la nul·litat de la clàusula sòl a la data de la seva Sentència de 9 de maig de 2013, però el Tribunal Europeu va modificar aquesta decisió, i va afirmar que no hi havia límit per reclamar els imports pagats indegudament.