Ja vam anticipar al nostre article de 3 de novembre, que la nostra opinió respecte la reclamació dels impostos dels préstecs hipotecaris era  més aviat pessimista.

De fet, aquesta opinió ja la veníem mantenint des de l’inici en aquest altre article sobre despeses de les hipoteques.

A pesar de que la decisió del Tribunal Suprem ha estat sumament criticada, la veritat és que en quant al fons, jurídicament, és molt defensable.

De fet, el Tribunal Suprem havia interpretat moltíssimes vegades els articles que van dur a la bogeria jurídica, i sempre ho havia fet en el mateix sentit, mantenint que l’obligat tributari era el client bancari. En defensa de la seva opinió havia utilitzat contundents i diversos arguments, i per tant la seva opinió era clara al respecte.

El que no semblava gaire coherent era aquest gir brusc.

La imatge del Tribunal Suprem després de la seva decisió.

En opinió de Som Advocats, i malgrat que el fons de l’assumpte mereixi una altra sol·lució, la veritat és que l’aparença del Tribunal Suprem, com a órgan judicial superior i independent, ha quedat força malmesa.

No sembla massa seriós que a correcuita es convoqui un Ple amb tots els Magistrats per debatre una decisió ja presa i mirar de desfer-ne els efectes.

En tot cas, l’actuació prudent hauria estat convocar el Ple amb anterioritat, com es va fer amb l’assumpte de les clàusules sòl, en el que tots els Magistrats es van reunir prèviament per valorar una sentència que havia de tenir conseqüències molt rellevants.

La retroactivitat plena de la decisió no tenia cap recolzament jurídic.

Tot i que alguns despatxos d’advocats molt populars per sortir a televisió, van apuntar-se ràpidament a la possibilitat de reclamar, des de Som Advocats sempre vam demanar calma i prudència a tots els qui ens vau trucar, i és que com ja explicàvem al nostre article de 3 de novembre, no només la decisió era jurídicament dubtosa, sinó, que, a més, els efectes d’una possible retroactivitat no estaven gens clars.