Actualment la resposta ja és clara, les costes judicials (honoraris d’advocat i procurador del client bancari), són a càrrec del Banc.

Aquí podríem donar per tancat l’article però deixeu-nos que expliquem amb més detall l’evolució i la situació actual.

Si necessiteu aclariments sobre Despeses d’Hipoteca, podeu consultar el nostre article.

Inicis de les decisions Judicials

En un primer moment les decisions judicials eren dispars, i podríem catalogar-les en diversos grups:

  • Les que entenien que no s’imposaven les costes a l’entitat bancària. Normalment s’emparaven en què la consideració de la clàusula com abusiva era molt recent, i els Bancs no havien actuat amb mala fe. Per tant, deien, no se’ls hi podien imposar les costes judicials.
  • Les que consideraven que sí s’imposaven al banc les costes. Amb un argument totalment contrari i donant per descomptada la mala fe de l’entitat.
  • Les que imposaven les costes només si la demanda s’estimava íntegrament. Això volia dir que si es demanaven diferents quantitats per diferents conceptes, i alguna d’elles no es donava en la seva totalitat només hi havia una estimació parcial de la demanda, i per tant, en aquest supòsit, no s’imposaven les costes al Banc. Per tant, la imposició de costes es feia dependre de que es donés la raó totalment al client bancari.

Solució del Tribunal Suprem

La Sentència del Ple del Tribunal Suprem de data 4 de juliol de 2017 donava un cop d’efecte i resolia que sempre i en qualsevol cas les entitats de crèdit havien de ser condemandes al pagament de les costes.

Efectivament, fins i tot en casos d’estimació parcial de la demanda, l’entitat de crèdit havia de ser condemnada a pagar les costes judicials.

Això comporta que la pràctica totalitat d’aquests procediments tinguin com a conseqüència que l’entitat bancària paga els honoraris d’advocat i procurador.

Els arguments, exposats resumidament, eren els següents:

  • Si no es condemna en costes a l’entitat de crèdit no es restableixen totalment les conseqüències d’imposar una clàusula abusiva.
  • Si no es condemna en costes al Banc, no s’aconseguiria un efecte dissuassori en l’ús de clàusules abusives.
  • Es dona prevalença a l’aplicació del Dret de la Unió Europea.

Opinió de l’Audiència Provincial de Girona

L’Audiència Provincial de Girona ja s’ha pronunciat al respecte, per exemple a la Sentència de 10 de desembre de 2018. I com no podia ser d’una altra forma, manté el criteri sostingut pel Tribunal Suprem.

De fet, l’Audiència Provincial ha corregit el criteri que venia mantenint algun dels Jutjats d’Instància, que era partidari de no condemnar l’entitat de crèdit, o de condemnar-la només quan hi havia estimació integre de la demanda.

Conseqüències pels clients bancaris

Les conseqüències pel client bancari són evidents. Depenent del pacte que pugui fer amb el seu advocat, en principi els costos d’advocat i procurador aniran a càrrec de l’entitat de crèdit, pel que la reclamació econòmica li surt “gratuïta”.

Val la pena reclamar judicialment?

Per analitzar si és rentable la reclamació judicial s’haurà de tenir en compte si existeix comissió d’obertura, i quin és l’import total a reclamar. Cal recordar que només el 50% de les despeses de Gestoria, Notaria, Registre i Taxació es poden reclamar.

Amb tot, és convenient que es faci la consulta a un advocat de confiança.

Breu apunt sobre el pagament d’interessos

La Sentència del Tribunal Suprem amb número 725/18 de 19 de desembre, resolia que els interessos de les despeses pagades indegudament s’havien de comptabilitzar des de la data del pagament indegut.

Això rectificava el que moltes sentències venien fent: comptabilitzant els interessos des de la data de la Sentència.

A la pràctica, comportarà incrementar un promig de 20.€ anuals l’import pagat en concepte de despeses.