Des que s’ha fet pública l’aprovació i publicació de la Llei 5/2018, sobre la ocupació il·legal d’habitatges, està en boca de tothom un suposat gran avanç, i no sou pocs els qui ens truqueu preguntant com afecta això al vostre procediment contra els arrendataris.

“Malauradament”, no afecta en res.

I diem “malauradament” entre comes, perquè, de fet, el desnonament express ja fa temps que s’aplica per aquells immobles que tenen contracte de lloguer.

Efectivament, la modificació a què fa referència la Llei 5/2018 només afecta a la ocupació inconsentida d’habitatges quan el propietari és una persona física, una entitat sense ànim de lucre, o entitats públiques que posseeixen habitatges de caràcter social.

Segueix sense afectar, per tant, ni als locals comercials, encara que el titular sigui una persona física, ni tampoc els habitatges que tenen els bancs o entitats mercantils.

LA REFORMA REALMENT IMPORTANT VA SER ANTERIOR

Va ser la Llei 42/15 de 5 d’octubre, la que va provocar el que entenem per desnonament express, i va suposar un avanç important per tal que els propietaris que tenien habitatges o locals llogats poguessin recuperar ràpidament la possessió, tant en cas d’impagament del lloguer, com per haver finalitzat el termini del contracte. Els canvis més rellevants, que afectaven al procediment judicial i li donaven més rapidesa, eren els següents:

  • Possibilitat de no celebrar judici si el llogater no contesta ni compareix.
  • Amb la primera resolució judicial es fixava la data per notificar la sentencia
  • Amb la primera resolució judicial es fixava data pel desnonament.

Aquella reforma de 2015, però, no incloïa  en aquell desnonament express la ocupació sense consentiment. En aquests casos s’havia de recórrer al procediment judicial normal, més llarg i lent, que comportava la presentació de la demanda, el judici encara que els ocupants no contestessin, la necessitat de comunicar-los personalment la sentència, fixar i notificar-los un dia per abandonar l’immoble, i, finalment, es podia practicar el desnonament.

Degut a l’increment de la quantitat de persones que ocupen sense consentiment habitatges de particulars, es preveu que es puguin acollir a aquest procediment més ràpid, que fins ara ja es preveia pel cas de desnonaments per manca de pagament del lloguer, o per haver acabat el termini del contracte.

Aquesta especial protecció, però, no es dona als bancs i a les empreses. Evidentment poden fer fora els ocupants igualment, però en el procés normal i més lent.

Amb aquesta mesura es pretén protegir una mica més els particulars que tenen habitatges ocupats, a qui el perjudici que se’ls causa és molt superior que a una gran empresa, amb gran capacitat de recursos, com són les entitats bancàries.